En aquesta pràctica he treballat dos tipus de tracking a After Effects, el rastrejament de càmera 3D i el rastrejament de moviment. L’objectiu principal era integrar textos dins d’escenes reals de manera creïble, fent que seguissin correctament el moviment de la càmera o dels objectes. He decidit ambientar els dos exercicis en una taula de billar per mantenir una mateixa estètica visual. La dificultat més gran ha estat aconseguir una bona integració de les ombres i ajustar correctament la posició dels elements en l’espai 3D. També he tingut limitacions de rendiment amb el meu ordinador, especialment durant els processos d’anàlisi i renderització. Tot i això, m’ha servit per tenir en compte el funcionament del tracking i les possibilitats que ofereix After Effects per aplicar-ho als meus porjectes.

L’objectiu personal d’aquest projecte ha estat dotar d’una estètica més fosca i cinematogràfica als vídeos que prèviament vaig grabar per al meu porjecte Karmakuro, adaptant-los a una seqüència de crèdits inicials. El resultat ha estat molt satisfactori, tant a nivell visual com en el procés de treball, ja que m’ha permès explorar un enfocament creatiu que m’agradaria aplicar en els meus futurs continguts per a xarxes socials.

Tot i ser un format menys habitual en aquests entorns, donat el pes creatiu que hi ha darrere considero interessant experimentar amb la seva adaptació properament. La principal dificultat ha estat definir el plantejament inicial i el to narratiu del vídeo, però un cop establerta la direcció, el procés d’edició ha fluït de manera natural.

En definitiva, ha estat una experiència molt positiva que m’ha permès aprofundir en aquest tipus de narrativa audiovisual i dedicar un temps a orientar el meu treball cap a aquesta línia creativa que pretenc expandir.

En aquest treball m’he aprofundit en l’ús de les corbes d’animació a After Effects i la seva importància en el control del moviment. A través de la comparació entre les diferents corbes, he pogut observar clarament com aquestes influeixen en la velocitat, el ritme i el realisme de les animacions. També he creat una animació pròpia basada en un “heal pack” inspirat en videojocs, aplicant diversos principis d’animació com el slow in & slow out, la secondary action o el timing. Aquest procés m’ha permès entendre millor com donar expressivitat i dinamisme als objectes. Una de les conclusions principals és que, tot i existir eines automàtiques, el treball manual amb les corbes de Bézier és essencial per aconseguir resultats més precisos i professionals. En definitiva, aquesta pràctica m’ha ajudat a reforçar els coneixements d’animació i a valorar el potencial d’After Effects en aquest àmbit.

Aquí presento dues propostes visuals per a títols de crèdit d’una sèrie fictícia partint del contrast entre dues estètiques oposades: la foscor i la llum. El primer frame s’inspira en l’evolució de l’expressionisme alemany, un moviment que va sorgir al cinema als anys 20 i que va influenciar profundament molts gèneres foscos posteriors, caracteritzats per contrastos marcats, atmosferes inquietants i composicions dramàtiques. En contraposició, el segon frame explora una estètica més lluminosa i oberta, inspirada en la fantasia i l’aventura, amb una paleta cromàtica més viva i una composició més clara. A través d’aquest exercici he intentat analitzar i aplicar diferents recursos compositius, cromàtics i tipogràfics per transmetre dues atmosferes visuals completament diferents dins del disseny de títols.